Prohibit el pas, zona minada. Això és el que vol dir aquest cartell que vam trobar en diverses carreteres del nord. Són zones on encara hi ha enterrades milers de mines antipersona (es calcula que n'hi ha 1'5 milions en tot el territori croata!). El més sorprenent és que en alguns llocs hi havia cases construïdes i camps llaurats envoltats de cartells de mines. La vida ha de continuar, suposo que deuen dir.
Aquesta és una casa del poble de Lipik, on es veuen signes evidents de guerra. Han passat 10 anys, però en alguns llocs sembla que no hagin passat ni dos mesos des del final de la guerra. Sembla com si els faltés l'energia i la voluntat per esborrar els senyals de la matança. Possiblement també sigui una qüestió econòmica, no sé.
I ara, una mica d'alegria.
El gran dia que vam agafar en préstec una barca, vam fer una volteta, i la vam tornar sense que els propietari ho sabés. Estàvem en un càmping davant d'un llac; un lloc perfecte. Només ens faltava llogar una barca. Però va resultar que les que hi havia eren de propietat dels llogaters habituals de les parcel.les. Així que el David i el Jordi van anar embarcador per embarcador fins que van trobar una barca "poc" lligada... és a dir, lligada, però que amb una mica de feina es podia deslligar. A partir d'aquí, trobar un rem sense amo va ser cosa fàcil. En una illa solitària, seriem els reis de la supervivència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada