Ahir passejant per Gràcia al vespre vaig passar davant d'un taller amb la porta oberta, i a la foto no s'aprecia, però estaven preparant elements de decoració del carrer per a la festa major. Sí! Ja treballen! I els mesos que deu fer, que s'hi van posar.
Eren les 9 del vespre. Aquesta gent encara tenen humor de quan pleguen de la feina posar-se a fer això, enlloc d'escarxofar-se al sofà. I tot plegat perquè poguem passejar i veure com s'expremen les neurones cada any per crear móns diferents durant 8 dies en un carrer que la resta de l'any és com qualsevol altre; amb cotxes, fums, gent atrafegada...
Em fa llàstima que cada vegada queda menys gent amb aquesta il.lusió, perquè (i ara semblarà un discurs de iaia) la gent jove se'n desentén força, i són els de tota la vida els que continuen.
Bé, no sé per què avui m'ha sortit aquest discurs sentimentaloide. Deu ser per contrarestar la mala llet d'ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada