Una gosseta de raça bretona de 5 setmanes, junt amb la seva germana (tota negra) i uns "cosins" barreja de pastor alemany i mastí del Pirineu, unes autèntiques boles de pèl. L'home els regalava perquè en tenia molts Em vaig enamorar d'aquesta i durant els 30 segons que la vaig tenir a les mans li vaig posar nom i tot, "Pintada", perquè era tota tacada. Després de tornar-la a deixar a la capsa i de que els dos hemisferis del meu cap es barallessin a grito pelao entre la raó i el sentiment, vaig decidir esperar a que arribés el Llorenç i que m'acompanyés. Si l'home encara hi era i la tenia, me la quedava. Quan hi vam anar, però, ja se n'havia anat i els de les parades del costat ens van dir que els havia regalat tots i havia marxat. Un cop més, la raó es va imposar, però la resta del dia vaig tenir una sensació com de necessitat d'amanyagar algú (animal o persona!), de fer mimos i donar carinyo a algun ésser vivent. Algú s'hi presta?
La foto és de mòbil, i a més no vaig poder agafar el seu "perfil bo".
1 comentari:
Hola Violeta!
Què mal quedada que sóc!! No et vaig dir res de res, però és que al final la Berta va tenir unes horetes lliures el dissabte i vam anar de compres a La Roca amb el cotxet i diumenge havia quedat amb els meus pares. No m'ho tinguis en compte, que un altre cao de setmana sí que m'hi apunto (o ens hi apuntem)!
Per cert que si tens necessitat de carinyo, el noste Pichoso sempre està disposat a donar-te'l per un mòdic preu en forma de xuxe canina. Ja ho saps!
Besitos!
Publica un comentari a l'entrada